Xavi Blázquez és un dels catorze jugadors de corfbol que han portat la selecció catalana fins a la quarta posició del Mundial de la Xina. El terrassenc, de 25 anys, ha estat el màxim anotador català. N’està “molt content”, però, humil, li treu importància: “Jo jugo a la posició de rebot i sóc l’encarregat de llançar els free pass i els penals. Les meves cistelles són més o menys de prop”. Matisos a banda, el que és clar és que el seu nom ja forma part de la història de les seleccions esportives catalanes.
Com se sent després d’haver fet història?
Molt content i molt orgullós. Hem de tenir en compte que al Mundial hi havia Holanda, Bèlgica i la Xina Taipei, que estan un pas per sobre de les altres seleccions, de manera que la màxima posició era la quarta.
Tot i això, després d’haver arribat fins a les semifinals i d’haver controlat Bèlgica durant una part, no sé si contra la Xina Taipei, en el partit pel tercer i quart llocs, hi havia l’esperança de fer-la encara més grossa i tornar a casa amb el bronze?
Evidentment, una vegada arribats a semifinals havíem de demostrar que podíem seguir competint. Contra Bèlgica, a les semifinals, vam estar molt bé. A la primera part anàvem guanyant, vam aguantar molt bé i a la segona, ells, que són molt bons, van pujar molt l’efectivitat i ens van guanyar de bastant. Contra Taipei, igual. Vam aguantar molt bé a la primera part i a la segona ells van demostrar que són molt ràpids i que defensen molt bé… però vam ser allà.
Què va passar a les segones parts dels dos partits? Vau deixar despertar el rival? Vau pecar d’inexperiència?
Si mires les estadístiques, contra Taipei vam fer gairebé els mateixos llançaments i ells van anotar-ne el triple. A més, en defensa eren molt ràpids i ens costava molt anar-nos-en. Contra Bèlgica, nosaltres vam fer una molt bona primera part i a la segona no vam mantenir aquest ritme que era gairebé impossible de mantenir.
La quarta posició final confirma que podeu arribar a ser entre aquest sac d’equips capdavanters, tot i que Holanda i Bèlgica mengin a part…
Holanda menja a part sempre; ho ha guanyat tot. Bèlgica i Taipei són allà i nosaltres hem trucat una mica a la porta…
Què falta per acabar d’entrar-hi?
Hem de fer un pas més encara. És molt difícil, però l’evolució que hem fet és molt gran.
Per d’aquí a quatre anys, en el proper Mundial, és possible?
Tan de bo! Ara mateix no estem a aquest nivell, però veient l’evolució i com van pujant sobretot les seleccions sub21, que tenen molt de nivell, crec que és possible somiar.
Suposo que el quart lloc encara té més importància per tot el que va costar arribar fins aquí. Els problemes econòmics van estar a punt de deixar-vos sense Mundial…
Sí, al principi ho vam viure molt malament. Pensa que feia molt de temps que ens entrenàvem i que preparàvem el torneig. En la fase de preparació vam tenir unes tres o quatre setmanes de vacances i quan vam tornar, cap a mitjans d’agost, ens van dir que no hi havia diners i que no hi podríem anar. Després de tota la preparació, en què vèiem que estàvem entrenant bé i que teníem bon equip i opcions de fer quelcom gran, va ser un gerro d’aigua gelada.
Després es va moure molta gent i vam tenir molta sort de les aportacions de gent anònima, de jugadors i de la Plataforma Pro Seleccions Catalanes. Els hem d’estar molt agraïts perquè imagina’t si no hi haguéssim anat…
Un referent
Sou conscients que sou un referent per a totes aquelles seleccions no reconegudes? D’alguna manera, heu protagonitzat un exercici de normalitat. Un país sense estat ha participat en el Mundial de corfbol i l’estat al qual pertany no s’ha enfonsat…
Sí, hem tingut la sort de ser una de les primeres seleccions reconegudes i de poder competir com a Catalunya. Espanya no hi posa impediments i nosaltres, molt orgullosos i molt contents que sigui així.
Seria el mateix representar Espanya?
No seria el mateix. Ara tenim la sort que sigui la selecció catalana, però si algun dia hi ha corfbol a Espanya, hi haurà problemes. A nosaltres ens agradaria seguir com a selecció catalana i no sé què passaria. Jo no diria que no a ningú perquè això de jugar un Mundial és una experiència única, però jugant amb la catalana estic contentíssim i millor.
El corfbol a Catalunya
D’on surt la teva passió pel corfbol? No és gaire habitual…
Jo sempre he jugat a bàsquet i quan feia l’ESO hi havia competicions entre instituts, les KIES. A classe, com que ja fèiem corfbol a Educació Física, vam fer un equip i vam anar a competir. Va anar bé i llavors la Federació va fer una promoció segons la qual els jugadors més destacats anirien a Holanda a un curs de tecnificació. Això em va cridar moltíssim l’atenció. Vaig ser escollit, hi vaig anar i em va agradar molt. Després he tingut la sort de representar Catalunya viatjant i competint amb gent del món.
Catalunya ja ha demostrat que pot tenir una potència de corfbol. Ara toca expandir més l’esport pel territori, no?
Sí, si s’expandeix i hi ha més gent que hi juga, acabarem pujant el nivell segur.
Potser el corfbol està massa concentrat per la zona del Vallès i Barcelona?
Sí, però sobretot això era abans. Abans només es jugava a Terrassa. Ara s’ha aconseguit molt. No només hi ha corfbol a la zona d’aquí Barcelona, com Montcada o Badalona, sinó també a Lleida i a Girona (a Platja d’Aro).
Fer créixer l’esport és una de les claus per fer el pas més que comentàvem abans…
Sí, perquè si et fas més gran et coneix més gent. Potser hi ha gent que li encantaria el corfbol, però com que viu a Tarragona no hi pot jugar.
Suposo que les escoles són un bon lloc per fomentar la creació d’equips…
Sí. De fet, és on vaig començar jo. A més, el fet que el corfbol sigui un esport mixt ajuda molt als professors d’Educació Física per introduir-lo als instituts, perquè poden jugar nois i noies junts. En altres esports s’han de separar…
Ara toca la Lliga
Això no para i aquest cap de setmana ja ha començat la Lliga Nacional. Primer partit del Vallparadís i primera victòria, contra el CK Barcelona (26-12). L’objectiu és revalidar el títol?
Sí, l’any passat vam guanyar la Lliga i l’Europa Shield, la segona competició europea. Aquest any jugarem l’Europa Cup. A veure si podem guanyar la Lliga i també la Copa, que se’ns va escapar l’any passat.
Lluitar per l’Europa Cup és impossible?
Hi ha l’equip holandès, el TOP, que és molt difícil, però anirem a lluitar. Sabem que tenim nivell, no per guanyar el TOP, però els altres sí.
Queda clar que en el món del corfbol tot queda a Holanda…
Sí, sempre ho ha guanyat tot. La selecció holandesa de corfbol, per exemple, està formada per professionals. A Holanda, cuiden molt la imatge del corfbol i el nivell és altíssim.
De fet, fins i tot el seleccionador català, Tilbert la Haye, és holandès!
Sí, i si hem fet aquest pas de més ha estat gràcies a ell. Ve d’Holanda i ha sabut professionalitzar la Selecció, a través dels entrenaments, les convocatòries, les concentracions… Amb ell tot és molt seriós i ho hem notat perquè hem pujat molt el nivell.
David Planella 