El currículum de Jofre Mateu González (Alpicat, 24 de gener de 1980) és extens, d’aquells que es fan respectar. Tot un rodamón del futbol, tant de Primera com de Segona, que aquest estiu ha anat a parar al Girona. A prop de casa, assegura que s’hi troba còmode i tot i haver jugat poc fins ara, no escatima elogis cap a l’entrenador i l’equip, que ha firmat el millor inici de la seva història. Ell que coneix bé la categoria i que ja sap què és pujar a Primera no descarta fer-la grossa a Montilivi. Això sí, primer vol lligar la permanència al més aviat possible, “que no serà fàcil”.
Només ha jugat 181 minuts en nou partits. Està decebut?
No, m’ho prenc amb força calma. Vaig començar més tard i em va costar bastant, no només físicament, sinó també entrar a la dinàmica de l’equip. Lògicament, m’hagués agradat participar més, però les coses han anat així i l’equip funciona molt bé. No puc retreure res a ningú.
Li va costar entrar a l’equip i quan ho va aconseguir va ser fent un partidàs, amb gol inclòs, contra Las Palmas. Una setmana després, es va lesionar a Còrdova. Una mena de coitus interruptus…
Exacte! Començava a trobar-me bé i va ser una llàstima. Per sort, ho vam resoldre prou ràpid [es va recuperar abans d’hora]. En aquell moment, em vaig espantar i vaig pensar que la lesió seria més important.
Haver hagut d’estar parat dues setmanes encara ha estat més mala notícia per a vostè tenint en compte la competència que té a la seva posició. Hi poden jugar Felipe Sanchón, Jandro i Toni Moral, jugadors de molta qualitat.
Sí, i no només en aquesta posició, sinó també en totes les mitges puntes. És gent contrastada que ha donat molt bon rendiment. A l’esquerra, és veritat que som moltes possibilitats i es tracta de treure’n profit. Jo posaré les coses difícils a l’entrenador per poder ser qui ocupi aquest lloc, que és més específicament el meu.
Pocs equips de la categoria poden presumir d’aquesta davantera.
No sé si és per presumir, però per descomptat que no tenim res a envejar.
Amb aquesta plantilla, podem somiar alguna cosa més que la permanència?
Podem somiar, però no deixa de ser somiar, i hem de ser conscients de totes les dificultats de la categoria: de com n’és de llarga, dels problemes que van tenir aquí l’any passat… Passar d’un extrem a l’altre en només uns mesos ho veig molt precipitat. Hem d’anar allargant aquest inici fins on puguem, aconseguir l’objectiu al més aviat possible, que no serà fàcil, i després ja veurem què passa.
Parlava de les dificultats de la temporada passada. Vostè no les va viure en primera persona, però ara que és aquí nota que allò va servir al vestidor per veure la realitat d’una altra manera?
Sí, quan ho has passat tan malament, l’any següent et poses les piles. I ara ho estem veient. Sobretot perquè és gent que juga molt bé a futbol i que l’any passat no li corresponia ser on era. Mira el final de temporada que van fer; és complicadíssim i demostra la qualitat i les virtuts d’aquest equip. Haver-ho passat malament els ha fet forts.
Ara el vestidor està molt unit.
Sí, és així. Tenim un grup molt maco i m’imagino que a l’hora de fer incorporacions el club ho ha tingut en compte, perquè els que hem vingut de fora de seguida ens hem trobat molt còmodes. El vestidor és un plus a afegir al bon planter que tenim. No veig un grup que s’hagi de trencar quan hi hagi complicacions.
Qui condueix el vestidor és Rubi, un entrenador novell a la categoria. Com el definiria?
Vaig arribar a coincidir amb ell a l’Espanyol, però no vam tenir gaire relació. El seu discurs és el que veu tothom des de fora; és senzill, té les idees clares i les transmet molt bé. Em sembla coherent en tots els sentits. És una persona molt treballadora, que té en compte molts aspectes i a qui agrada tenir-ho tot planificat durant la setmana. Aquestes dues coses el fan un tècnic molt eficient. També l’ajuda el fet que sigui proper a nosaltres per edat i que vingui d’un cos tècnic on no era el primer entrenador.
Vostè ha conegut molts entrenadors. Què té Rubi que no tinguin els altres?
A nivell treballador, no he tingut gairebé cap entrenador que dediqui tantes hores a la feina i que miri tants partits com ell. Algun sí, però gairebé cap.
A més, vol jugar a futbol.
En això sí que coincideix amb molts, perquè ara jugar a futbol és una moda. Però s’ha de saber fer. Has de tenir plantilla, saber quan un jugador pot jugar i quan no, minimitzar riscos, saber pressionar perquè el rival no jugui… Hi ha molts equips que volen jugar i que perden quinze pilotes al seu camp. Aquí treballem el fet de jugar la pilota amb la practicitat que s’ha de fer.
El club
Abans d’arribar, com s’imaginava el Girona i com se l’ha trobat?
Bastant igual del que em pensava, perquè tenia referències d’amistats que havien jugat aquí i d’alguna que encara hi és. Lògicament, és un club humil, petit, amb les seves peculiaritats i molt proper –d’una persona a una altra només hi ha una porta–. Més enllà d’un projecte ambiciós, buscava un lloc on sentir-me a gust i on creia que podia ajudar. I tornar a casa també tirava.
Fa cinc anys que és al futbol professional. El veuria preparat per fer un salt a Primera, si toqués?
Fins que no passa, no ho pots valorar, però jo crec que sí. Moltes vegades es tracta de fer el pas forçadament perquè, un cop hi ets, t’has de posar les piles. Ara mateix, hi ha clubs a Primera Divisió sense grans trajectòries i sense grans aficions ni pressupostos. I els funciona força bé. No és res més que tenir gent professional i fer la feina ben feta.
Vostè és un talismà per pujar a Primera. Ja té uns quants ascensos al currículum…
[somriu] Sí, en tinc tres (Llevant, Múrcia i Valladolid) i algun que se’m va escapar… Tant de bo. Aquesta és una categoria que conec bé i que sempre m’ha anat bé. No he vingut aquí només per tornar a casa, sinó perquè crec que em queda molt de futbol. Espero no tardar gaire a demostrar-ho.
El referent del Girona ha de ser l’Alcorcón?
No, l’Alcorcón fa dos anys que fa les coses molt bé, però és un club amb moltíssimes peculiaritats. No crec que hagi de ser la referència. No té res a veure; ha fet una plantilla amb molta gent que feia temps que vivia a les categories inferiors, molt adaptada al seu terreny de joc, amb molta afició…
Aquí en falta, d’afició.
Sí, fins ara no ha estat un estadi que hagi pressionat gaire. S’ha de tenir en compte que són pocs anys a la LFP, que la temporada passada l’afició es va desil·lusionar… Enganxar la gent també és una missió que tenim. Crec que ho podem aconseguir, no només amb els resultats, sinó també amb la manera de jugar.
Els aficionats animen poc, però vostès estan imparables a casa. No els necessiten?
Sempre fan falta. El joc que fem a casa no és gaire diferent del de fora, però els rivals sí que vénen aquí d’una altra manera i som un equip que se sent còmode si ens donen la iniciativa des del principi. Crec que s’anirà veient al llarg de tota la temporada, perquè som capaços de fer molt bon futbol.
El futur
Té 32 anys i diu que encara li queda molt de futbol. Es planteja acabar la carrera al Girona?
És una possibilitat, per què no? Ara mateix hi estic súper còmode i quan un està bé, no busca canviar. Tinc un any de contracte, més un altre d’opcional. Ja ho anirem veient. Parlar d’això ara és massa precipitat, però si jo em trobo bé i el club vol que continuï…
I en el cas que el Lleida pugés a Segona A?
El Lleida és casa meva, l’equip on vaig començar a jugar abans de marxar a la Masia. Seria un orgull tornar-hi. És un plantejament que sempre tinc allà, però ara estic bé aquí i ja veurem com avancen les coses.
És una assignatura pendent jugar amb el Lleida professionalment?
Em faria molta il·lusió, però no ho trobo una assignatura pendent, perquè no he tingut l’ocasió de fer-ho.
Per acabar, un desig. El que vulgui.
Un desig? Ha de ser esportiu, no? [somriures] Que continuem gaudint, d’aquí fins al final, del que estem vivint ara, d’aquest bon joc i d’aquests bons resultats. Que mantinguem la dinàmica positiva tot l’any, com a mínim de sensacions. Després passarà el que passarà, però el meu desig és que la gent segueixi contenta i vagi jugant com fins ara. I que em respectin les lesions, que últimament rebo cops per tot arreu!
David Planella 